Aquesta assignatura, i en concret
aquesta darrera activitat, ens ha proporcionat les bases per a aproximar-nos al
fenomen de la incorporació de les TIC en l’educació.
Cal destacar que cada dia els
recursos tecnològics es continuen ampliant, i cada cop disposem de més eines
que faciliten i milloren les tasques tant del professorat com de l’alumnat.
En aquest cas les TIC han esdevingut
una font de coneixement i una eina que ha donat significativitat al seu procés
d’ensenyament- aprenetatge i perquè aquest sigui significatiu ha estat
necessari que fos actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional
i contextualitzat (Jonassen, 1999).
L’elaboració del projecte ha servit
per mostrar que és essencial que els alumnes duguin a terme aprenentatges
significatius dels continguts, connectant el nou coneixement amb el que ja
tenen i amb el que succeeix en el seu entorn d’aprenentatge, i aconseguint
canvis conceptuals. A més, com s’ha pogut comprovar en el disseny de les
activitats, la major part d’aquestes, i per tant d’aquest aprenentatge, té lloc
en un context de col·laboració. Això permet que els alumnes es beneficiïn dels
ajuts sorgits arran del diàleg amb els companys i les positives conseqüències
afectives que suposa dominar el nou coneixement. Els alumnes han après molt
sobre com nèixen els bebés, d’una manera
molt significativa per a ells, que els ha motivat i ha despertat el seu
interès. A més he pogut constatar un canvi conceptual en els alumnes, que
gràcies a l’ús de les TIC, gravant la
conversa inicial i final,entre d’altres activitats, ells també s’han adonat
d’aquesta evolució.
El disseny de les activitats amb l’ús
de les TIC com a eines d’ensenyament- aprenentatge ha estat molt motivador pels
alumnes. A més, degut al seu naixement en l’època tecnològica tenen un gran
domini de les noves tecnologies. Tot i això, la tecnologia no ho és tot i he
après que tot procés d’intervenció ja sigui en l’àmbit formal, no formal o
informal, precisa d’una bona planificació que guiï la implementació del
projecte així com es tinguin en compte els criteris d’avaluació, aspectes que
influeixen en el saber, saber fer i saber estar dels ensenyants. Per això i com
a mestra i futura psicopedagoga he reestructurat la funció del meu rol entenent
que “aprendre a aprendre” és un procés d’interacció constant (mestra -alumne)
en tant que jo sóc la mediadora que des del procés d’intervenció influeix en el
progrés i aprenentatge de l’aprenent per tal de guiar-lo en l’adquisició de les
estratègies, recursos i eines necessàries per tal que esdevinguin persones
autònomes i competents capaces d’enfrontar-se als seus problemes i generar-ne
solucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada